Doctor en filosofia i lletres, s’ordenà de sacerdot (1948) i obtingué la càtedra universitària d’història moderna i contemporània de la Universitat de Santiago de Compostel·la (1948). Fou degà a la facultat de Pamplona (1955-60) i el 1975 fou nomenat capella de la Casa Reial espanyola. És autor dels estudis Documentos del reinado de Fernando VII; La crisis política del antiguo régimen en España (1950); Los sucesos de La Granja (1953); Cortes de Cádiz (1982); Manuel Azaña y la guerra del 36 (2000); Que los buenos no hagan nada (2000); Intelectuales antifascistas (2003); Ensayos moderadamente polémicos (2005), entre d'altres.