Té una primera etapa romàntica a la manera de Heine, Musset i Byron: Raab til Polen (‘Crit a Polònia’, 1831, sobre la revolta polonesa contra els russos i la consegüent repressió), Danserinden (‘La ballarina’, 1833), Amor og Psyche (‘Amor i Psique’, 1834) i el volum de Poesier (1836-38). L’evolució cap a una poesia amorosa i mitològica —no germànica, sinó grecoromana—, antiromàntica i sovint pessimista, és assenyalada pel poema Venus (1841); a aquesta etapa pertanyen les novel·les Adam Homo (1841-49) i Ivar Lykke (1866-73), i el recull Nye Digte (‘Nous poemes’, 1861).