Situació i presentació
El terme municipal de Freginals, d’una extensió de 17,59 km2, és situat a la vall mitjana del barranc de la Foia d’Ulldecona, a llevant de la serra de Montsià (619 m al tossal de Mata-redona) i a ponent de la mola de Godall (400 m). Confronta al S amb les terres d’Ulldecona, des dels vessants de la mola de Godall, pel lligallo de les Ventalles i seguint després el curs del barranc de l’Astor, fins a la Roca Foradada, on termeneja també per un petit sector amb Alcanar. D’aquí, en la serra de Montsià (espai inclòs en el PEIN), el termenal torç cap al N al límit amb Sant Carles de la Ràpita primer i, després, pel tossal de Mata-redona i el coll d’Amposta, amb el municipi d’Amposta. A tramuntana confronta amb Masdenverge i, a ponent, amb el terme de Godall, prop dels Masets i de la Cova del Marquès fins al Palleret, als vessants de la mola de Godall.
El terreny és molt trencat i hi ha diversos petits barrancs que es formen bé a la serra de Montsià, bé al massís de Godall i desaigüen al barranc de la Foia, tributari de l’Ebre. El seu curs és sec gairebé tot l’any, llevat dels períodes de pluges de tardor i primavera i dels de tempestes estivals.
La vegetació potencial del terme és un domini de l’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale). De fet, antigament els vessants de la serra de Montsià eren coberts d’alzinars i garrigar, però avui no en resta gairebé cap vestigi i aquests vessants són força erosionats.
A més del poble de Freginals, el terme comprèn diverses partides, entre les quals destaquen la de les Costes, el Peu de la Serra, les Fenoses, lo Racó, les Llibreres, los Povets, les Cantrelles, los Canyerils, les Romàs, la qual s’estén des dels vessants de la Roca Foradada fins al barranc de la Foia, i al del Racó de Menut.
Per la vall on hi ha el poble passa, seguint el camí tradicional, la carretera local d’Ulldecona, que en direcció contrària, més amunt de Santa Bàrbara, empalma amb la de Tortosa i que segueix un traçat semblant al del ferrocarril de Barcelona a València, que té un baixador a Freginals, a un quilòmetre al sud del poble. A més, hi passa un camí veïnal asfaltat que porta a Amposta. Així mateix, travessa el terme l’autopista AP-7 de Barcelona a València, sense accés, però, al municipi.
El nom, Freginals, prové del plural de la forma llatina farraginale, que significa “camp de farratges”, format ja en llengua romànica.
La població i l’economia
Les primeres dades de població (freginalencs) es remunten al fogatjament del 1380, quan es registraren 12 focs. Segons el del 1515 hi havia 63 habitants i potser un xic menor devia ser la població del 1553, any en què el fogatjament assenyala només 10 focs. Als censos del segle XVIII els habitants de Freginals són censats conjuntament amb els d’Ulldecona, terme al qual encara pertanyia Freginals. Obtinguda la independència d’Ulldecona, els censos de la segona meitat del segle XIX revelen una població creixent. Després, la població oscil·là fins a arribar a la dècada del 1950, moment en el qual s’inicià una progressiva davallada demogràfica, com mostren els diferents registres: 414 h el 1981, 373 el 1991 i 347 el 1998, any en el qual la població semblava estabilitzar-se: 381 h el 2001 i 406 h el 2005.
A mitjan segle XIX, pocs anys després d’haver obtingut l’autonomia municipal, explica Madoz que el terme de Freginals produïa cereals, llegums, oli, vi i garrofes; es criava bestiar de llana i hi havia molins d’oli; a més, hom fabricava graneres de palma. El 1860 el cens registra, a més de diversos albergs de llauradors, entre els quals el Corral de Genovès, el de Romà i el dels Masets, habitats temporalment, una fàbrica de maons anomenada el Forn de Torta. Aleshores al poble hi havia 150 cases i a poc més d’un quilòmetre es dreçava el Mas de Pinyol, habitat permanentment. A la primeria del segle XX, Emili Morera explica amb detall els conreus predominants del terme, que eren, a més de la vinya i de l’olivera, els cereals (civada, ordi, blat i sègol). Es produïa també blat de moro, cigrons, guixes i altres llegums, garrofes, patates i farratge.
Les activitats agràries són encara importants en l’economia del terme. Predomina el secà, on el conreu més estès i principal del terme és l’olivera. Les antigues vinyes han estat arrencades i substituïdes per arbres fruiters, principalment cítrics (taronges i mandarines) i presseguers. El regadiu ocupa petites superfícies del fons de les valls. La ramaderia, si bé al començament del segle XX va tenir una certa importància, posteriorment va patir una davallada i ha esdevingut testimonial.
La indústria hi és poc desenvolupada. Destaca el sector alimentari, derivat de les activitats agràries (elaboració d’oli, etc.); hi ha la Cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit de Freginals, fundada el 1958, que té diverses seccions. Es poden mencionar també les activitats extractives, que exploten marbre (foren tancades les antigues pedreres de la Trinitat). Per altra banda, la població celebra mercat setmanal els diumenges.
El poble de Freginals
El poble de Freginals (126 m d’altitud) és emplaçat en una petita elevació sobre el fons de la Foia, sobre el corredor pel qual passen l’autopista i la línia fèrria. L’estructura urbanística és senzilla. La carretera veïnal d’Amposta voreja la població per la banda de migdia. Paral·lels a aquesta, hi ha tres carrers importants en disposició nord-sud, que fins i tot continuen en baixades sobre els camps per la banda de migdia fins a la carretera que va cap a l’autopista.
L’església parroquial de Sant Bartomeu és situada al centre de la població. És una obra de mitjan segle XVIII que es construí perquè substituís l’antiga església, ja molt malmesa aleshores, de la qual es conserva alguna resta, incorporada dins una casa moderna emplaçada al costat de l’Abadia. Hom volgué que la nova església fos més gran, i que quedés situada en un lloc més cèntric. La primera pedra del nou temple fou posada el 13 de maig de 1742. Poc temps després de començades les obres, mancaren els recursos, i fou gràcies a l’ajuda aportada i gestionada pel doctor Miralles que es pogué acabar l’obra del nou temple parroquial, que fou beneït pel bisbe de Tortosa el 19 d’agost de 1756. Tot i ser de mitjan segle XVIII i de posseir una austera façana barroca, l’església és gòtica interiorment, d’una sola nau espaiosa, amb tres altars laterals per banda. Aquest il·lustre sacerdot, Josep Miralles, féu, a més, algunes donacions a la nova parròquia, com ara el reliquiari de Sant Bartomeu, la custòdia i el reliquiari de la Vera Creu, entre d’altres.
Al carrer Major de Freginals destaca un noble edifici, l’antic Casal de Miralles, que, destruït en la guerra de Successió, fou reconstruït el 1728. El llinatge dels Miralles sembla que procedia de Santa Maria de Miralles, a l’Anoia, i que s’establí a la comarca del Montsià després de la conquesta de la contrada, a mitjan segle XII. El Casal de Miralles (o Can Miralles) ha estat rehabilitat per a allotjar les dependències de l’ajuntament.
Un aspecte peculiar del poble és que fins a temps força moderns la població no disposava d’aigua corrent. Va ser al 1979 quan s’iniciaren les tasques de sondeig del Servicio Geológico Nacional que, havent donat resultats negatius al terme, es prolongaren dins el d’Amposta, on s’obrí un pou, després de l’aforament corresponent. La conducció d’aigua s’inaugurà oficialment el 1982.
La festa major se celebra a l’agost en honor a sant Bartomeu, encara que també és tradicional a l’octubre oficiar el vot al Santíssim mitjançant la participació en processó pels carrers del poble. Al desembre se celebra la Festa de l’oli.
Altres indrets del terme
Un mas important, a més del de la Creu del Coll on el pronunciament del 2 d’abril de 1860, anomenat de Sant Carles de la Ràpita, fracassà, ha estat el Mas de Pinyol. Sembla que fou al lloc on avui s’aixeca aquesta masia que al segle XVIII hi hagué una temptativa per fundar-hi una nova població.
Dins el terme de Freginals, a la mateixa cinglera de la Pietat on hi ha els abrics d’Ulldecona amb pintures rupestres, se’n descobriren d’altres (abrics dels Masets i de les Llibreries), no gaire ben conservades i de l’estil anomenat dels pintors de les serres. En la cavitat, d’uns 2 m de fondària, hi ha un conjunt amb cinc cabres pintades de roig, amb tintes planes i grandàries diverses. A uns 2 m, seguint la mateixa serra, s’ha descobert la pintura rupestre d’un arquer.
La història
Freginals és documentat com a topònim el 1222, en la carta de poblament d’Ulldecona. S’esmenta aleshores el coll de Freginals com un dels límits del terme d’Ulldecona, on hi havia una comanda hospitalera. El lloc ja devia ser un petit nucli de població el 1274, car el 12 de maig d’aquest any el comanador hospitaler d’Ulldecona, Bernat de Ribelles, concedí als seus habitants, “los hòmens del Ferreginalç” una devesa per a pastura del bestiar boví. Dins el terme d’Ulldecona, la devesa afrontava per una part amb el torrent que “és entre na Teixidora e” en Pere Narbonès, a migdia amb les roques de Montsià, a ponent amb la via pública que anava a Mata-redona “e dexen al pou d’en Canaril”. Els homes de Freginals havien de fer-ne l’ordenament segons els Costums d’Ulldecona. Al cap de deu anys, es pot constatar que la iniciativa colonitzadora dels hospitalers a Freginals havia prosperat. Així, el 1283 el comanador hospitaler d’Amposta, Guillem de Claramunt, atorgà als habitants de Freginals una carta de poblament.
Durant la guerra de Successió i després de la batalla d’Almansa, l’any 1707, les tropes borbòniques incendiaren la població i altres de la rodalia, que s’havien mantingut fidels al rei arxiduc Carles III. Anteriorment, durant el segle XVII la població sofrí diverses incursions de pirates i bandolers, que fins i tot arribaren a cremar les portes i el sostre de l’església i la rectoria, amb la qual cosa es perdé l’antic arxiu de la parròquia.
Després d’un llarg plet amb Ulldecona, Freginals aconseguí de separar-se’n i de constituir-se en municipi independent. Aquesta independència municipal fou confirmada el 9 de febrer de 1843.