Si el caràcter quantitatiu és discret, i pren els valors x1 ,...,xn sobre una mostra de N individus, la freqüència o freqüència relativa del valor xi és el quocient fi = ni / N, on ni és l’efectiu del valor x i (és a dir, el nombre d’individus de la mostra que presenten el valor xi del caràcter). La representació gràfica de la funció de distribució xi → fi és una línia poligonal obtinguda en unir els punts de coordenades (xi, fi), i =1,..., n, anomenada polígon de freqüències. Si el caràcter quantitatiu és continu, donada una classe o interval Ci =[ai-1, ai] del conjunt de valors del caràcter, la freqüència o freqüència relativa de la classe Ci és el quocient fi = ni /N, on ni és l’efectiu de la classe Ci (és a dir, el nombre d’individus que presenten un valor del caràcter que pertany a la classe Ci). La representació gràfica de la funció Ci → fi és una línia poligonal que uneix els centres de les bases superiors dels rectangles que representen l’histograma de cada classe; aquesta línia és anomenada polígon de freqüències.
f
Matemàtiques
Representacions gràfiques de la freqüència d’una distribució estadística: si el caràcter quantitatiu és discret, (1) és el seu polígon de freqüencies i (2) és la seva corba cumulativa; si el caràcter quantitatiu és continu, (3) és el seu polígon de freqüències i (4) és la seva corba cumulativa
© Fototeca.cat
En una distribució estadística d’un caràcter quantitatiu, quocient entre l’efectiu d’un valor concret del caràcter, o d’una classe de valors, i el nombre d’individus que integren la mostra.