Poden ésser de diversos tipus: els de làmines vibrants
, emprats en corrent altern industrial de 50 (o 60) Hz, que consten d’una sèrie de làmines de diferent longitud que són excitables magnèticament, de manera que la làmina que té una freqüència pròpia igual a la que hom mesura entra en vibració, els de bobina mòbil
, els de relació
, etc. Per a radiofreqüències són emprats els freqüencímetres heterodins
, els ondòmetres
i aparells com el pont de Wien.
Els freqüencímetres digitals
efectuen la mesura mitjançant circuits comptadors digitals, els quals calculen el nombre de cicles del senyal durant un cert període de temps considerat com a unitat (o patró) i després visualitzen la seva magnitud sota una forma numèrica. Entre llurs aplicacions pràctiques hom pot esmentar el control de la freqüència de sortida d’un oscil·lador o d’un generador de funcions, l’ajustament de la freqüència intermèdia de receptors, l’anàlisi i mesura de les freqüències de comunicació en transceptors i també hom pot utilitzar-lo com a mòdul visualitzador de la freqüència de sintonia en en receptors de ràdio.
m
Electrònica i informàtica
Física
Esquema d’un freqüencímetre
de Weston; les dues bobines fixes 1 i 2 creen dos camps magnètics, la resultant dels quals fa girar la peça T solidària a l’agulla