Plantejà la tendència a historiar integralment l’obra d’art, especialment en els seus components econòmics i politicosocials. Entre les seves obres sobresurten Studien zur Gotik im Quattrocento al Jahrbuch der Preussischen Kunstssammlungen, 1925; Florentine painting and its social background, Londres, 1947; i Osservazioni sul metodo della Storia dell’Arte a Società, 1954.