Professor de la London School of Economics (1931-50) i de les universitats de Chicago (1950-62) i Friburg de Brisgòvia (1962-70). El seu liberalisme econòmic, reflectit en el tractament de la teoria dels cicles i monetària —Monetary Theory and the Trade Cycle (1933), The Pure Theory of Capital (1941)—, és la base del seu liberalisme polític: Road to Serfdom (1944, revisat i ampliat el 1956 i el 1976), al·legat contra l’economia planificada i el dirigisme polític, tingué una gran repercussió i fou la base dels posteriors The Constitution of Liberty (1960) i Studies in Philosophy, Politics and Economics (1967), entre molts altres títols. Fou premi Nobel d’economia, juntament amb G. Myrdal (1974), i el 1991 rebé la Medalla Presidencial de la Llibertat.