Friedrich Ebert

(Heidelberg, 4 de febrer de 1871 — Berlín, 28 de febrer de 1925)

Polític alemany.

Baster d’ofici, tingué una intensa activitat sindicalista, a Bremen, on esdevingué militant del Partit Socialdemòcrata. El 1905 es traslladà a Berlín com a secretari del comitè central. Diputat al Reichstag, compartí amb Hugo Haase (1913) i amb Scheidemann (1917) el lideratge del partit. Iniciada la Primera Guerra Mundial, votà a favor dels crèdits de guerra, contra el parer de l’ala esquerra del partit i de Haase, que formaren el Partit Socialista Independent (1917). Prestà suport al canceller príncep Max de Baden (1918), i, malgrat la seva posició favorable al manteniment d’una monarquia parlamentària, acceptà, a la caiguda de Guillem II, la direcció del govern provisional. Sufocà l’aixecament espartaquista (gener del 1919), i pel febrer següent fou elegit primer president de la República per l’assemblea constituent de Weimar, amb caràcter provisional. El seu mandat fou prorrogat el 1922 i morí poc abans de concloure'l. Acceptà el tractat de Versalles i intentà de mantenir una posició de centre.