Predicador a Berlín (1796-1802 i des del 1809), s’hi relacionà amb el grup romàntic i especialment amb F. Schlegel. Professor a Halle (1803-07) i a Berlín, és considerat com el teòleg del Romanticisme alemany, tant per la seva obra Der christliche Glaube nach den Grundsätzen der evangelischen Kirche (‘La fe cristiana segons els principis de l’Església evangèlica’, 1821-22), d’una gran influència sobre la moderna teologia protestant, com per la seva interpretació del fet religiós, palesa a Über die Religion (‘Sobre la religió’, 1799) i Monologen (‘Monòlegs’, 1800), on denuncià el racionalisme com a principal enemic de la religió, l’essència de la qual identificà amb el sentiment de dependència del finit envers l’infinit. Inspirador del liberalisme germànic del s XIX, són també seves les obres pòstumes Das Leben Jesu (‘Vida de Jesús’, 1836), Dialektik (‘Dialèctica’, 1903) i Hermeneutik (‘Hermenèutica’, 1959).