Fou professor de llengües orientals a Erlangen. El 1814 publicà Deutsche Gedichte (‘Poesies alemanyes’), volum d’inspiració antinapoleònica, format per Geharnischte Sonette (‘Sonets cuirassats’) i Kriegerische Spott-und Ehrenlieder (‘Cants guerrers d’irrisió i d’honor’). En la seva poesia posterior intentà d’adaptar la lírica oriental (sànscrit, persa, hebreu, etc): Ostliche Rosen (‘Roses d’Orient’, 1822) i Die Weisheit des Brahmanen (‘La saviesa del braman’, 1836-39), poema didàctic compost de 3 000 pensaments.