Ordenat el 1925, fou catedràtic de teologia de la Universitat de Friburg de Brisgòvia. Estudià la dogmàtica i la història de la teologia i la filosofia medievals, especialment de l’àrea hispànica: Zur Gnadenlehre des jungen Suárez (1933), Francisco de Vitoria y la doctrina de la gracia en la escuela salmantina (1934), Geschichte des Molinismus (1935) amb importants edicions de fonts. Molt interessat per Ramon Llull, el 1957 fundà a Friburg de Brisgòvia el Raimundus Lullus Institut. Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la Maioricensis Schola Lullistica.