Sacerdot (1833) i bisbe de Salzburg (1836), fou fet cardenal (1842) i arquebisbe de Praga (1850). Membre de la Cambra dels Senyors d’Àustria, defensà el concordat del 1855 en la discussió de lleis sobre el matrimoni. Reclamà la jurisdicció dels tribunals eclesiàstics, treta per les reformes de l’emperador Josep I. En el concili I del Vaticà fou un dels caps del grup que s’oposava a la definició de la infal·libilitat papal.