Aconseguí el primer èxit amb el volum Így írtok ti (‘Així escriviu vosaltres’, 1912), on parodià l’estil dels seus contemporanis. Amb el recull de contes Krisztus és Barabbás (‘Crist i Barrabàs’, 1918) s’oposà a la destrucció insensata de la guerra. En les novel·les fantàstiques d’inspiració swiftiana Utazás Faremidóba (‘Viatge a Faremido’, 1916) i Capillária (1921) tractà de resoldre la contradicció entre raó i realitat. Com a poeta s’afirmà els anys trenta, amb poemes de caire intel·lectual, dels quals destaquen els reunits en el volum Üzenet a palackban (‘Missatge dins l’ampolla’, 1938). Cal fer esment encara d'Utazás a koponyám körül (‘Viatge entorn del meu crani’, 1937), crònica d’una operació.