Professor a Bonn, Munic i Magúncia, professà també, des del 1950, a l’Argentina, els EUA i el Japó, i elaborà una filosofia dels valors, així com de la història, procés de realització d’aquests; enfront del finitisme de les filosofies contemporànies proposà, així mateix, una filosofia de l’esperit, de la persona i de la transcendència: Das philosophische Wertproblem (‘El problema filosòfic dels valors’, 1932), Dämonie des Willens (‘El caràcter demoníac de la voluntat’, 1947) i Philosophie der Endlichkeit als Spiegel der Gegenwart (‘La filosofia de la finitud com a mirall del present’, 1951).