A Catalunya adquiriren una gran importància com a peces artístiques els frontals romànics, tant en talla —Sant Climent de Taüll, Sant Pere de Ripoll, Ginestarre de Cardós, Benavent de Tremp—, marbre —Santa Tecla, a la seu de Tarragona— i brodat —la Seu d’Urgell (Victoria and Albert Museum de Londres)— com pintats —Sant Martí de Montgrony, Espinelves, la Seu d’Urgell, Durro, Betesa, Mosoll, Orellà, Baltarga, Avià, Lluçà, Cardet—; normalment són centrats pel Pantocràtor, la Mare de Déu o un sant i són envoltats per dues escenes o més del Nou Testament o de vides de sants. Molt sovint imiten l’argenteria amb guix daurat o argentat. La majoria es conserven al Museu d’Art de Catalunya, a l’Episcopal de Vic i al Diocesà de Solsona. En l’art gòtic, després del període dit lineal —Sant Jaume de Frontanyà, Sant Cebrià de Cabanyes—, les figuracions religioses dels altars es concentraren als retaules, motiu pel qual el valor artístic dels frontals, quan n'hi havia, perdé importància, tot i que encara hi hagué peces de la categoria del brodat de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat de Barcelona, obra d’Antoni Sadurní (~1450).
m
Art
Cristianisme
frontal romànic de talla policromada de Benavent de Tremp, centrat pel pantocràtor voltat del tetramorfs i els apòstols
© Fototeca.cat