Amic dels papes Alexandre II, Gregori VII i Urbà II, fou legat pontifici al Llenguadoc, Catalunya i Aragó. Els comtes catalans li cediren els monestirs de Sant Martí de Les, Sant Benet de Bages, Sant Pere de Rodes i Sant Llorenç del Munt. Juntament amb els abats de Ripoll i de Sant Cugat havia intervingut el 1079 en les paus entre els dos germans comtes de Barcelona. Però, un cop assassinat Ramon Berenguer II, l’amistat del fratricida li valgué greus retrets, especialment de l’arquebisbe de Narbona i del bisbe de Barcelona. A Aragó pretenia drets sobre la seu de Jaca; hi renuncià, però, i obtingué l’amistat dels reis Sanç Ramírez i Pere. El fill de Sanç, Ramir (el futur bisbe i rei, pare de Peronella), fou rebut per Frotard com a monjo a Tomeres (1093). L’abat fundà al cap de poc (1098) el monestir de San Pedro el Viejo d’Osca i obtingué, allí mateix, el de San Urbicio. Morí al seu monestir amb renom de savi i de bon religiós, tot i que no s’estalvià les crítiques d’alguns contemporanis, per l’avidesa amb què s’aprofitava dels rics monestirs dels territoris de la seva legació amb el pretext de reformar-los.