Les fulguracions resulten clarament visibles quan són observades a les longituds d’ona corresponents a les ratlles Hα, H i K de l’espectre solar. La intensitat de les fulguracions més brillants sol ésser tres o quatre vegades superior a la intensitat mitjana de la fotosfera solar i normalment hom les observa sobre flòculs preexistents.
f
Astronomia