Pot assolir temperatures entre els 50°C i els 600°C, aproximadament. Segons els casos, les fumaroles poden ésser clorurades, clorhídriques, amoniacals, sulfhídriques i carbòniques. Es donen normalment en regions volcàniques i es desprenen quan ha cessat l’activitat eruptiva principal. Hom les considera, doncs, com un fenomen secundari posteruptiu. Les fumaroles sorgeixen del cràter o de llocs allunyats del mateix aparell volcànic. A la península Itàlica són conegudes les fumaroles de Puzzuoli —vapors sulfurosos—, així com les de la cova del Cane, prop de Nàpols, que desprenen emanacions de gas carbònic. Prop del volcà Katmai (Alaska) hi ha, però, la regió volcànica més densament coberta de fumaroles de tota la superfície terrestre.
f
Geologia
Fumarola de gasos sulfhídrics
Dmitry Pichugin | Dreamstime.com
Matèria volcànica en estat gasós expulsada de l’interior de la Terra per la força de la pressió magmàtica.