funció d’apel·lació

f
Lingüística i sociolingüística

Terme emprat per K.Bühler per a designar una de les comeses que acompleix el llenguatge a fi de despertar l’atenció del receptor en el moment d’iniciar un procés lingüísticament comunicatiu.

A vegades aquesta funció és assumida per algun sintagma independent: escolteu!, senyor!, si us plau...!, etc, però molt sovint es manifesta barrejada amb les altres funcions d'expressió i de representació: què diu ara, vostè?, on la funció d’apel·lació queda representada pel to i la intensitat mateixa de l’elocució, també expressiva i representativa.