Segons Bühler, són la funció expressiva (Kundgabe), que informa sobre l’estat anímic del parlant, la funció apel·lativa (Apell), que actua sobre l’atenció de l’oient, i la funció representativa (Darstellung), mitjançant la qual hom dóna alguna explicació. Jakobson distingeix, a més, la funció fàctica, indicadora d’un manteniment de la comunicació, la funció metalingüística, mitjançant la qual hom parla sobre el codi lingüístic, i, finalment, la funció poètica, en relació amb el missatge comunicat i d’on deriven la interpretació i l’anàlisi literàries.
f
Lingüística i sociolingüística