funcionari públic

| funcionària pública

f

m

Dret administratiu

Empleat d’una administració pública, d’una forma tendent a la permanència en el lloc, i que es troba en una situació especial de dependència respecte a aquella; això el diferencia del treballador sotmès a una relació privada i, àdhuc, pot veure els seus drets restringits en relació amb un ciutadà normal.

El fet que la subordinació sigui determinada i regulada pel dret administratiu és determinant per a distingir el funcionari, sigui quin vulgui el seu grau de fixació dintre l’administració, de qualsevol altre treballador, fins i tot dels treballadors que l’estat pugui contractar. D’altra banda, atesa la complexitat de la burocràcia, la regulació positiva de l’estatut de funcionari és contradictòria segons els estats, les èpoques i els sistemes polítics, sense comptar amb l’oportunitat de la seva regulació. Així, en la normativa de l’Estat espanyol, el caràcter de funcionari no és general, sinó en funció d’unes necessitats i uns drets adquirits; la normativa fonamental resta desvirtuada per les moltes excepcions que ella mateixa reconeix.