funeral

funerals (pl.)

m

Cristianisme

Conjunt de ritus i pregàries que l’Església practica amb motiu de la mort d’un fidel, des del moment de l’expiració fins a l’instant que el cadàver és col·locat al sepulcre.

Aquest conjunt ritual rep també el nom més tècnic d' exèquies i el més popular d' enterrament , bé que en el llenguatge corrent el mot funerals s’aplica només a la missa exequial, tant si acompanya l’enterrament com si se celebra més tard. Els funerals cristians sovint són el resultat de la cristianització de ritus religiosos preexistents o de costums socials comunament acceptats. Així, l’Església primitiva acceptà pràctiques funeràries de l’època, purificant-les de tot residu idolàtric o supersticiós i donant-los una significació cristiana: la toaleta fúnebre, els àpats funeraris, que, probablement, donaren origen a la celebració de l’eucaristia en sufragi del difunt, els cants de dol, substituïts sistemàticament per salms. Un costum específicament cristià és el de la vetlla de pregària al voltant del cadàver, des del moment de la mort fins a l’enterrament. L’aspecte típicament cristià dels funerals és donat per llur capacitat d’expressar la fe i l’esperança en la resurrecció. El ritual romà del 1614 organitzava els ritus funeraris en tres estacions —a casa del difunt, a l’església i al cementiri—, lligades per dues processons intermèdies. La reforma de l’any 1969 preveu, a més, dos altres tipus de celebració: o bé només a la casa mortuòria o bé només al cementiri.