fusió nuclear freda

f
Física

Nom donat al procés anunciat el 1989 per M. Fleischman, de la Universitat de Southampton, i S. Pons, de la Universitat d’Utah, que manifestaren haver realitzat el procés de fusió nuclear d’àtoms de deuteri en el laboratori, a temperatura ambient, gràcies a un catalitzador de pal·ladi.

Posteriorment, però, equips de la resta del món es mostraren incapaços de repetir l’experiència, tot i que en alguns casos s’assolí un anormal despreniment de neutrons, un dels senyals del procés de fusió nuclear. Mentre alguns grups continuen organitzant congressos sobre la fusió freda, la majoria d’investigadors rebutgen l’èxit de tal experiment. La denominació fusió freda respon al fet que s’hauria produït a una temperatura molt més baixa dels milions de graus necessaris teòricament. Un altre camí per aconseguir la fusió a temperatura més baixa és el de J. Rafelski. Es basa en l’obtenció d’àtoms d’hidrogen on l’electró s’ha substituït per un muó, que en tenir molta menys massa permet que els nuclis s’acostin més. El problema, però, és el cost d’obtenció de muons, que resulta molt elevat.