S'expressa, sobretot, mitjançant la conjugació: amb unes unitats morfemàtiques afegides a l’arrel del verb procedents del present d’indicatiu del verb haver, com en el futur imperfet (cantar + he → cantaré), o amb unes unitats auxiliars, com en el futur perfet (hauré cantat). El valor temporal futur pot ésser expressat gramaticalment per una forma verbal no futura: per exemple, un present d’indicatiu té valor de futur en una frase com jo hi vaig després, gràcies a la presència de la forma adverbial després, indicadora del futur. En canvi, el futur gramatical del paradigma verbal pot expressar unes altres significacions, com la d’imperatiu (no mataràs). La significació temporal del futur té diversos matisos, expressats en el futur imperfet, que indica una acció que s’esdevindrà, i el futur perfet, que indica una acció futura esdevinguda abans d’una altra acció també futura.
m
Gramàtica