futur

m
Filosofia

Un dels tres moments constitutius del flux temporal i de l’ésser en el temps (temporalitat) que es refereix, específicament, a la possibilitat de l’ésser.

Psicològicament, el futur adquireix consistència en virtut de l’expectació que suscita en la consciència el que ha d’ésser, expectació basada en la mateixa experiència del que ja ha estat viscut. Per a l’existencialisme heideggerià, el futur de l’home —i, al seu límit, la mort— s’inscriu ònticament en la consciència com a preocupació i cura. Com a categoria filosòfica, estudiada ja des de temps antic —Aristòtil, per exemple, ja se n'ocupà i l’escolàstica se'n plantejà el problema en relació amb el problema dels futuribles ( futurible)—, el futur ha esdevingut objecte primordial del pensament contemporani. Ernst Bloch ha establert, en aquest sentit, l’especificitat del llenguatge que es refereix al futur a partir del concepte d'utopia.