Psicològicament, el futur adquireix consistència en virtut de l’expectació que suscita en la consciència el que ha d’ésser, expectació basada en la mateixa experiència del que ja ha estat viscut. Per a l’existencialisme heideggerià, el futur de l’home —i, al seu límit, la mort— s’inscriu ònticament en la consciència com a preocupació i cura. Com a categoria filosòfica, estudiada ja des de temps antic —Aristòtil, per exemple, ja se n'ocupà i l’escolàstica se'n plantejà el problema en relació amb el problema dels futuribles ( futurible)—, el futur ha esdevingut objecte primordial del pensament contemporani. Ernst Bloch ha establert, en aquest sentit, l’especificitat del llenguatge que es refereix al futur a partir del concepte d'utopia.
m
Filosofia