Emmarcades dins el corrent high-tech britànic, les seves propostes de caràcter fonamentalment teòric analitzen l’impacte de la tecnologia en la transformació de les conductes i els models urbans. Treballant simultàniament des de Londres i Los Angeles, realitzaren estudis per a la NASA i d’altres projectes, com unitats residencials autònomes —Bubble (1983), Peanut (1984), Drop (1988) i Doughnut House (1986)— o edificis ciutat, com la Coexistence Tower (1986). A partir del 1989, Amanda Levete (Bridgend 1955) substituí David Nixon, i les seves obres adquiriren un caràcter més escultòric, inspirades en les formes de la naturalesa. D’aquesta etapa destaquen el departament de moda de Harrod’s (1984), la casa Hauer-King (1992-94), un pont flotant als Docklands de Londres (1996), una casa semisoterrada a Gal·les (1994), botigues de la marca Comme des Garçons a Nova York (1998) i Tòquio (1999) i el que fins ara ha estat el seu projecte més important, el centre de premsa NatWest al camp de criquet de Lord, a Anglaterra (1999).