Comprèn sobretot documents escrits però també objectes com fòssils, un herbari amb més de 4.000 plantes (el més antic de la península Ibèrica), plantes i animals naturalitzats, ordenats i classificats, i instrumental de farmàcia. Dels gairebé 1.500 volums il·lustrats destaquen una edició del Systema naturae, de Carl von Linné, del 1748 i una altra de l’Atlas Minor, de Nicolaus Visscher, del 1649. Inclou també una voluminosa correspondència amb acadèmics.
Iniciat per Joan Salvador i Boscà, entre els continuadors del Gabinet destacà sobretot el seu net Joan Salvador i Riera. La col·lecció és un dels exemples més complets dels gabinets de curiositats o sales de meravelles que proliferaren a Europa afavorits per l’esperit de la Il·lustració, la revolució científica i els descobriments de nous continents, i durant anys estigué oberta al públic, cosa que el converteix en un precursor dels museus.
Traslladades les col·leccions a una masia del Penedès, on restaren oblidades, foren recuperades el 1937 per Pius Font i Quer, gràcies al qual la Generalitat de Catalunya les confiscà i les diposità a l'Institut Botànic de Barcelona, on han restat des d’aleshores. El 1940 foren adquirides per l'Ajuntament, que l’any 2013 localitzà i adquirí una nova part del Gabinet Salvador, formada per unes 500 peces.