Diputat, fou membre del partit conservador. A partir del 1902 ocupà diversos ministeris. El 1920 fou nomenat ministre de la governació per Eduardo Dato, per tal que dugués a terme una política de repressió contra els sindicalistes catalans: nomenà Martínez Anido governador civil de Barcelona i permeté el pistolerisme dels Sindicats Lliures i l’aplicació de la “llei de fugues”. Fou ministre d’economia en el govern de Juan Bautista Aznar (1931).