Estudià simultàniament la carrera de veterinària, que finalitzà el 1928, i de medicina, acabada el 1931 a Madrid. Ingressà en el cos de veterinaris municipals de Barcelona (1929), i fou membre de nombroses entitats científiques estrangeres i de Catalunya. El 1951 fou nomenat director de l’escorxador de Barcelona i el 1954 cap de serveis municipals de veterinaris de Barcelona. Fou fundador i primer president del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona (1952-58). Cal destacar els seus treballs d’investigació sobre Obtención, titulación y preparación de la subtilina y su acción sobre el virus rábico i Los antígenos somáticos flagelados y el vino en el bacilo de Eberth (1946). Com a metge, exercí de dermatòleg.