La seva poesia, recollida als volums Margitszigeti elégia (‘Elegia de l’illa de Santa Margarida’, 1945), Jövendö tükre (‘Espill del futur’, 1954) i Bikasirató (‘Plant pel toro’, 1971), es caracteritza per l’intel·lectualisme, la humanitat emocional i el rigor formal. Entre les seves versions poètiques destaquen les de la Ilíada i l'Odissea. Publicà igualment assaigs que testimonien un profund coneixement de l’antiguitat grecoromana, com són els recollits a Kalauz Homéroszhoz (‘Guia per a comprendre Homer’, 1970). Inspirat en les lletres antigues, escriví el drama en vers Odüsszeusz szerelmei (‘Els amors d’Ulisses’, 1961).