Gabriel Blancafort i París

(la Garriga, Vallès Oriental, 10 de maig de 1929 — Collbató, Baix Llobregat, 24 d’agost de 2001)

Gabriel Blancafort i París

© Michael Reckling

Orguener i musicòleg.

Fill del compositor Manuel Blancafort, rebé els primers coneixements musicals al col·legi de Sant Ignasi de Sarrià. A tretze anys ingressà a la Universitat Pontifícia de Comillas, on conegué la literatura organística, que li despertà un gran interès tant per la música d’orgue com per l’orgueneria. L’amistat amb els organistes Amadeu Roca, Paul Franck i el pare Gregori Estrada el decantà vers aquesta professió.

Començà la seva tasca d’orgueneria com a aprenent amb Joan Rogent (casa Rogent, Collbató), l’any 1954, i amplià coneixements a París (casa González, 1956) i Ludwigsburg (casa Walker, 1959). De retorn a Barcelona el 1961, dirigí el taller de Rogent fins el 1963, quan formà amb Joan Capella l’orgueneria Blancafort-Capella. Coneixedor profund dels instruments històrics, restaurà, entre d’altres, els orgues del Vendrell (1962), Daroca (1964), Morella (cadireta,1968), Maó (1973), Montblanc (1977) i Sant Sever de Barcelona (1981). Cal destacar, d’entre els orgues construïts de bell nou, els de Sant Pius X, a Barcelona (1971), Mataró (1974), Badalona (1974), Marbella (1975), Torreciudad (1975), el Tibidabo, a Barcelona (1979), els de la catedral de Ciutadella de Menorca (1993) i de Barcelona (1994, a partir de la façana i la caixa originals del 1538). En total, del 1963 al 1998 el taller construí, reconstruí o restaurà 134 orgues. La seva aportació consistí en el restabliment de l’orgue mecànic d’estètica barroca, la introducció dels conceptes d’orgue d’estudi i portàtil i la recuperació de l’estil català d’orgue (façana plana, cadireta, etc.). Contribuí a la formació professional d’una bona part dels orgueners actuals: F. Acitores, J.M. Arrizabalaga, G. Grenzing, i també a la del seu fill Albert Blancafort i Engelfried (Barcelona, 1964).

El 1999 fundà Blancafort, Orgueners de Montserrat SL, que, sota la direcció del seu fill, continuà als tallers habilitats a l’antic teatre de cal Vicentó de Collbató la tasca de l’anterior empresa amb, entre d’altres, la construcció de l’orgue de l’Auditorio Alfredo Kraus de Las Palmas de Gran Canària (1999), el de la catedral d’Alcalá de Henares (2001), el de la Selva del Camp (2003) i el de la basílica de Montserrat (2010), que, amb més de 4.000 tubs és un dels més grans d’Europa.

Fou membre fundador de la Societat Catalana de Musicologia i de l’ISO (Societat Internacional d’Orgueneria) i membre electe de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. És germà del compositor i director d’orquestra Albert Blancafort i París.

Bibliografia

  • Blancafort, Gabriel: El monestir de Santa Maria de Vallbona i els seus orgues, segles XVII al XX, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1983
  • Blancafort, Gabriel: Orgues del País Valencià: Orgue de la Parròquia del Sant Àngel Custodi de València, Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue, València 1979
  • Dalda, Luis; Grenzing, Gerhard; Blancafort, Gabriel; Llenas, Quim: Los órganos del Auditorio Nacional, Ministerio de Cultura, 1990