En 1931-32 treballà al ministeri d’afers estrangers del seu país i després de la guerra del Chaco (1928-38) s’exilià a l’Argentina. Conreà el relat, amb volums com El guahjú (1938) i El pozo (1947) i la novel·la: Hombres, mujeres y fantoches (1930), Mario Pereda (1939) i les més importants La babosa (1952), on denuncia els greus problemes socials del seu país i els personatges parlen simultàniament el castellà i el guaraní, La llaga (1964), Los exiliados (1966) i Los herederos (1976).