Gabriel Llabrés i Quintana

(Binissalem, Mallorca, 1858 — Palma, Mallorca, 1928)

Gabriel Llabrés i Quintana

© Fototeca.cat

Historiador, arxiver i bibliotecari.

Vida i obra

Fill d’una família de pagesos acomodats, cursà el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Balears. El 1873 començà el batxillerat en arts. El 1880 es traslladà a Madrid per cursar estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres, i, a l’Escola Superior de Diplomàtica, les assignatures de bibliografia, arqueologia i ordenació de biblioteques i museus. Posteriorment es desplaçà a Barcelona per cursar la carrera de dret. Fou soci de l’Acadèmia de Dret de Barcelona (febrer del 1878), i membre adjunt del consistori dels Jocs Florals de Barcelona (abril del 1879). Guanyà per oposició una plaça d’ajudant de tercer grau del cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, Secció de Biblioteques i fou destinat a la Biblioteca Provincial de Terol (1881) i a la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona (1882), on col·laborà amb Marià Aguiló i en la Revista de Catalunya. S’establí a Palma (juny del 1883), on fou nomenat auxiliar de la Secció de Lletres de l’Institut Balear, d’aquesta manera començà la seva tasca com a professor de segona ensenyança. Allà ocupà la càtedra d’economia política i dret, després, la de retòrica i més tard, durant tres anys, les de geografia i història (maig del 1895). A més, creà el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (1885), del qual fou primer director i on participà, en el tercer número, amb un inventari dels mobles del bisbe mallorquí Francesc Joan Garcia. El 1895 fou nomenat catedràtic de geografia i història de Maó, i hi dirigí la Revista de Menorca. Posteriorment ensenyà a Càceres —on fundà la Revista de Extremadura (1899) i el Museu Arqueològic Escolar—, a Osca —on fundà el Museu d’Osca i la Revista de Huesca (1903)—, a Sant Sebastià i a Santander. El 1913 accedí a una càtedra de l’Institut General i Tècnic de Palma, on s’establí definitivament.

La prolífica tasca d’aquest erudit es fa palesa en la gran quantitat d’institucions de les quals formà part: la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1892), la Societat Artística i Arqueològica Barcelonesa (1894), l’Institut Arqueològic Imperial de Berlín (1880) i la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1900). Fou nomenat comanador de l’orde civil d’Alfons XII (1902); soci de mèrit de l’Ateneu de Maó (1910); acadèmic numerari de la Provincial de Belles Arts de Palma (1917), de la qual fou president (1923); director de la Societat Arqueològica Lul·liana (1917), de la qual havia estat un dels fundadors, substituint Estanislau de Kostka Aguiló; president de la Junta de Patronat del Museu Provincial de Belles Arts de la Llotja de Palma (1923), membre de la Real Academia Española; Delegado Regio de Belles Arts a Balears (1926); delegat director d’excavacions arqueològiques a Mallorca (agost del 1923), i també dirigí les de Pollentia (actual Alcúdia). Membre corresponent de l’Academia de la Historia, intervingué en diverses comissions provincials de monuments.

A causa de la seva afició literària, s’adscriví al moviment renaixentista. El 1888 guanyà un premi als Jocs Florals amb el Recull de cartes per l’epistolari català, publicat parcialment el 1897 en la Revista de Catalunya. El 1896 tornà a ser premiat als Jocs Florals amb una Memoria histórico-crítica sobre la conquista de Menorca per Alfons III. El 1910 fou premiat als Jocs Florals de Palma, i el 1923, als de la Creu Roja.

La seva producció se centrà en els artistes medievals mallorquins, les fonts del dret mallorquí, els antics inventaris, les biografies, els primers impressors i la correspondència de Gabriel Vaquer. Publicà nombrosos articles en El Liberal Palmesano, L’Ignorancia, El Isleño, La Palma, Noticiero Balear, Almanaque Balear, La Almudaina, Revista de Archivos i Bibliotecas y Museos —on aparegué publicada la seva tesi doctoral (Bernardo Dez-coll es el autor de la Crónica Catalana de Pedro IV el Ceremoniós de Aragón que fue escrita por los años 1365-1390, 1903)—.

Entre la seva producció destaca: “A un autor desconocido y una nueva biblioteca catalana”, Almanaque Isleño (1884); “Abans de partir”, Almanaque Isleño (1889); “La biblioteca luliana”, Almanaque Isleño (1885); Aplec de cartes per l’Epistolari Català (sigles XIII a XIV) fet per en Gabriel Llabrés Quintana; Un autor desconocido: Fray Pedro Martínez y una nueva biblioteca catalana (1883); Cartógrafos mallorquines. Algo més sobre Jafuda Cresques (1891); “La conversión de los judíos mallorquines en 1391. Dato inédito”, BRAH, 40 (1902); La dinastía de impresores más antigua de Europa o sea el pié de imprenta Guasp (1579 a 1897-Palma) (1897); Estudi històrich i literari sobre’l Cançoner dels Comtes d’Urgell (1907); “El fuero de Trujillo”, Revista de Extremadura, 3 (1901); “Los judíos mallorquines”, BRAH, 36 (1900); “El Palacio de los obispos de Coria en Cáceres”, Revista de Extremadura, 12 (1910); Primer informe favorable desechado (1901); Programa de Geografía Especial de España, curso de 1910 a 1911 (1910). A més, edità textos antics en llengua catalana i inicià una biblioteca d’escriptors catalans, on aparegueren obres com Jahuda Bon senyor: Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs (1889), Los proverbis de Salomó, Lo Llibre de CatóDoctrina moral del Mallorquí En Pax (1889) i Llibre de saviesa del rei en Jacme d’Aragó (1908).

Descobrí l’anomenat Manuscrit Llabrés (ara a la Biblioteca de Catalunya), compilat al segle XVI, que donà a conèixer el 1887, important sobretot per a l’estudi del teatre medieval, per les quaranta-quatre obres, la majoria consuetes, catalanes i les cinc castellanes que conté. 

Bibliografia

  • “Gabriel Llabrés Quintana”, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, 8, 1927-31, p. 552.
  • Mascaró i Passarius, J.: “Don Gabriel Llabrés Quintana y Menorca”, El Iris, 44.
  • Molas, J.: “[Recensió a:] Pedro Sampol y Ripoll: Notas sobre una bibliografía de D. Gabriel Llabrés y Quintana, hijo ilustre de Mallorca, 1858-1928”, Estudios Románicos, 1953-54, p. 358.
  • Peiró, I.: El mundo erudito de Gabriel Llabrés Quintana, Ajuntament de Palma, 1992.
  • Pons i Marquès, J.: “Don Gabriel Llabrés y Quintana”, BSAL, 26, 654-661, 1935-36, p. 227-246.