Afeccionat a la música des de petit, cantà a les esglésies i teatres de Barcelona i a altres pobles de Catalunya, a més de publicar diverses peces. Aviat s’interessà per qüestions religioses i polítiques i també pel periodisme. Abans d’entrar als jesuïtes col·laborà en publicacions d’orientació carlina i propaganda catòlica com “El Correo Catalán” i “La Hormiga de Oro”, abanda de dirigir “El Crit de la Pàtria”. El 1885 entrà a la Companyia de Jesús, a Veruela, i fou ordenat de sacerdot. El 1906 viatjà a Alemanya, Bèlgica i França per conèixer noves experiències en el camp de l’acció social catòlica. Partidari de les reformes del liberalisme econòmic i profundament antirevolucionari, el 1907 fundà a Barcelona Acció Social Popular, inspirada en el Volksverein alemany, per tal de promoure l’educació i l’acció social catòlica i assessorar-la tècnicament; tingué l’ajuda dels bisbes de Barcelona (Casañas i Laguarda) i de figures importants de la burgesia. A partir del 1910 s’orientà més i més a promoure sindicats obrers catòlics (agrupats el 1912 en la Federació Obrera Social), i agrícoles a partir del 1913. El cardenal Casañas l’anomenà membre de la comissió directiva del Consell Diocesà de les corporacions catòliques obreres. La independència respecte dels superiors jesuïtes amb què Palau duia la gestió de l’Acció Social Popular, i les dificultats dels sindicats obrers, econòmicament deficitaris, foren causes decisives en la seva dimissió (1916) i en el seu trasllat, el mateix any, a Buenos Aires, on continuà dedicat a l’estudi i a l’acció social. S'hi encarregà de la càtedra de sociologia al seminari de Buenos Aires. Fou fundador d’un secretariat social i també fundà el Círculo de Estudios Sociales. L’episcopat argentí l’anomenà director del Secretariado Nacional de la Unión Popular Católica Argentina. Remarcable conferenciant, li han publicat les conferències El problema de la eficacia de la acción social católica en las grandes ciudades (1917) i A los jóvenes. La gestación de un ideal (1917), totes dues fetes a Buenos Aires. Escriví El católico de acción (1905), que tingué dues edicions, a més de traduccions a diverses llengües, La acción social del sacerdote. Un campo de acción (1907), Deberes sociales de la mujer en las cuestiones obreras (1910), La contrarrevolución social (1911) i Círculos y sindicatos (1935).