Professà en aquest monestir, del qual fou majordom i procurador. Fou elegit abat el 1696 quan el poble de Sant Feliu es trobava ocupat per les tropes del general Vendôme, que volia fer aterrar totes les muralles de la vila. Li calgué defensar els drets del monestir primer contra els francesos i després contra els jurats de la vila, que hi volien establir una comunitat de mínims. Féu celebrar la pau amb els francesos (1697) amb una salve solemne que es cantà sempre els dissabtes. Cessà com a abat el 1701 i visqué en endavant al monestir de Sant Feliu.