Fill d’un jueu convers, gràcies al seu càrrec aconseguí d’aplegar una gran fortuna i d’exercir, amb els seus germans, vinculats també a la tresoreria reial, una gran influència. Fou acusat d’instigar la mort de l’inquisidor de Saragossa Pedro de Arbués (1485), duta a terme per dos dels seus germans, Juan de Pedro i Alonso (que pogueren fugir a Itàlia) i pel seu sogre, que fou decapitat. Ell fou absolt gràcies a la seva influència. Amic de Cristòfor Colom, en fou un dels afavoridors; aquest, en tornar del seu primer viatge, li referí el descobriment, per carta, des de Lisboa, carta similar a la que envià a l’escrivà de ració Santàngel, i que traduïda al llatí i a altres idiomes tingué una gran difusió. Fou després jurat en cap de Saragossa. Fruí sempre del favor reial i fou succeït en el càrrec pels seu fills.