Estudià a l’escola Niedermeyer de París (1853-65), i fou organista i professor a Rennes. Tornà a París, on fou professor del conservatori i titular d’orgue de l’església de la Madeleine. L’any 1903 aparegueren els primers símptomes d’una sordesa que s’anà agreujant. Les seves obres per a piano, la majoria pertanyents al repertori de música de saló, mostren un profund coneixement de les possibilitats tècniques i expressives d’aquest instrument; es destaquen els cinc darrers nocturns (1908-21), les cinc últimes barcaroles (1909-21) i els nou preludis (1910). Deixà també una extraordinària Fantasia per a piano i orquestra (1919). La seva música de cambra de maduresa comprèn obres admirables, com la Segona sonata per a piano i violoncel (1922) i el Quartet per a cordes (1924). Per a l’escena escriví Prométhée (1900) i Pénélope (1913).
Gabriel Fauré
© Fototeca.cat
Compositor llenguadocià.