Llicenciada (1951) i doctorada (1955) en ciències químiques per la Universitat de Granada, en 1955-58 treballà a l’Hospital Acadèmic de la Universitat de Leiden, on fou cap de laboratori. Posteriorment s’incorporà com a experta bioquímica en endocrinologia i nutrició del CSIC. Desenvolupà la major part de la trajectòria professional a l’Instituto de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols de Madrid. La seva principal aportació científica fou la creació d’un mètode per a valorar l’índex de iode en orines i aigües, mitjançant el qual demostrà la relació entre incidència del goll i deficiència de iode. Entre altres guardons, rebé el Premio Nacional d’investigació en medicina (1977), el premi Severo Ochoa d’investigació biomèdica (1989), el Premio Nacional Gregorio Marañón d’investigació mèdica (1997) i el premi Serge Lissitzy de l’Associació Europea de Tiroides (2009).