Doctorada el 1998 amb la tesi La letteratura italiana nella cultura catalana nel ventennio tra le due guerre, 1918-1936: percorsi e materiali, és professora titular de filologia italiana del departament de filologia romànica de la Universitat de Barcelona. Estudiosa de la influència italiana en la literatura catalana als s. XIX i XX, ha publicat De Leopardi a Ungaretti. Un segle de poesia italiana en les versions de poetes-traductors (2001), Classicisme i Renaixement: una idea d’Itàlia durant el Noucentisme (2005) i L’art de traduir Petrarca. Versions catalanes del Cançoner (2009). Ha destacat també com a especialista de l’obra de J.V. Foix i S. Espriu, sobre els quals ha publicat articles i, d’aquest darrer escriptor, n'ha fet l’edició crítica d’algunes obres. És codirectora de les revistes Quaderns d’Italià i Indesinenter. Anuari Espriu.