Fou deixeble i amic de J. Simon Mayr; després estudià a Bolonya. Admirador de Rossini, es dedicà a l’òpera. El seu primer èxit fou Enrico di Borgogna (1818), però assolí la fama amb Anna Bolena (1830). Sol·licitadíssim per haver-se retirat Rossini i per la mort de Bellini (1835), la seva obra traeix un treball precipitat, però l’escriptura vocal és d’una gran bellesa melòdica. Conreà un estil pròxim a l’òpera bufa rossiniana, com a L’elisir d’amore (1832) i a Don Pasquale (1843), i un altre de típicament romàntic, amb temes històrics i novel·lescs, on emprà tots els recursos del bel canto, com a Lucrezia Borgia (1833), Maria Stuarda (1835) i Lucia di Lammermoor (1835). Anà a París (1839), on entusiasmà amb La Favorita (1840) i La Fille du régiment (1840), i després a Viena (Linda di Chamonix, 1842), on fou mestre de la capella imperial. La mort de la muller i dels dos fills i l’excés de treball afectaren definitivament la seva salut mental al cap de poc temps d’haver estrenat Caterina Cornaro (1844). Popularíssim tot el segle XIX (al Liceu de Barcelona la primera òpera representada fou Anna Bolena, el 1847), ha estat revalorat del 1950 ençà, en part gràcies a grans sopranos, com Maria Callas, Beverly Sills i Montserrat Caballé.
Gaetano Donizetti, quadre de Giovanni Carnovali Il Piccio
© Fototeca.cat
Compositor italià.