Moltes de les seves obres, importades a la península Ibèrica, contribuïren a la introducció del Renaixement. Domenico Gaggini (Bissone ~1425 — Palerm 1492) és, potser, el més important de la família; durant una estada a Florència (1440-46) rebé la influència de Brunelleschi i de Donatello. Des del 1448 féu les escultures de la capella de San Giovanni, a la catedral de Gènova. Durant el període napolità (1456-58) fou influït per Francesco Laurana, i col·laborà en la decoració de l’arc d’Alfons d’Aragó. El 1459 es traslladà a Sicília, on treballà per a l’església de San Francesco i per a la catedral de Palerm, i fou influït pel gòtic català. Moltes obres importades a la península Ibèrica es relacionen amb el seu estil: la imatge de la Mare de Déu de Teana, a Vila-real (Castelló), la Mare de Déu de la Salut, a Xàtiva, la del Museu Diocesà de Palma i una altra a la catedral d’Ourense. Pace Gaggini (documentat entre el 1493 i el 1525), escultor, treballà des del 1493 a la cartoixa de Pavia com a ajudant d’Antonio della Porta. La seva obra més important, contractada el 1520 en col·laboració amb Antonio Maria Aprile, són els sepulcres dels pares de Don Fadrique Enríquez de Rivera, primer marquès de Tarifa, destinats a la cartoixa de Santa María de las Cuevas de Sevilla. Uns altres membres de la família són Antonello Gaggini (Palerm 1478 — 1536), fill de Domenico i continuador del taller patern a Sicília, i Giovanni Gaggini (? — Gènova 1506), arquitecte i germà de Pace, actiu a Gènova a partir del 1449.