Gai Plini Segon

Gaius Plinius Secundus (la), Plini el Vell

(Como, aprox. 24 dC — Stabia, 24 d’agost de 79 dC)

Escriptor llatí, més científic que no pas literari, conegut amb el nom de Plini el Vell.

Membre de la classe dels equites i educat probablement a Roma, passà dotze anys (des dels 23) a l’exèrcit, al Rin; allí escriví alguns tractats de tàctica de cavalleria i cròniques de la Germània (perdudes avui però emprades per Tàcit). Tornà a Roma vers l’any 57. Hi féu una vida retirada, potser per desacord amb el govern de Neró. Quan pujà al poder Vespasià, Plini rebé càrrecs de confiança, un dels quals el portà a la Hispània Tarraconense (73 dC). Aleshores redactà una història de Roma (avui perduda) i la Naturalis Historia, dedicada a Tit i publicada l’any 77 dC, l’única obra conservada, en 37 llibres, important per les moltes dades cosmològiques, geogràfiques, antropològiques, mèdiques, botàniques, biològiques i arquitectòniques que conté. Conseller de Tit, fou encarregat del comandament de l’esquadra de Misenum. D’allí partí el 24 d’agost de 79 per prendre notes de l’erupció del Vesuvi i, segons testimoni del seu nebot Plini el Jove, morí en aquesta empresa, sepultat pel corrent volcànic.