gaiat
| gaiada

adj
Heràldica

Dit de l’escut amb una gaia al cap (gaiat al cap) o a la punta (gaiat a la punta) de l’escut.

Hom parla també de gaiat al cap i alçat quan el vèrtex de la gaia és la meitat de la línia inferior del cap, de gaiat al cap i abaixat quan és la meitat de la línia superior de la punta, de gaiat a la punta i abaixat quan és la meitat de la línia superior de la punta, i de gaiat a la punta i alçat quan és a la meitat de la línia inferior del cap. Quan els costats de la gaia són curvilinis en direcció al seu interior té lloc el gaiat corbat. El camper és sempre a la part que resta dins la gaia.