Dominicà a Gaeta (1484), estudià a Nàpols, Bolonya i Pàdua. Professor de metafísica tomista a Pàdua (1494) i de teologia a Pavia (1497-99), des del 1500 fou procurador general (1501-08) i mestre general (1508-17) de l’orde. Posteriorment fou cardenal (1517), bisbe de Gaeta (1519) i legat a Hongria (1523-24). Durant la legació a Alemanya intervingué en els inicis del procés contra Luter i en l’elecció de Carles V com a emperador. Escolàstic i tomista, en alguns punts s’apartà de sant Tomàs.
Expositor clar, polemitzà amb els escotistes i els averroistes paduans. De la vasta producció teològica i filosòfica, es destaquen els seus comentaris a la Summa theologica de Tomàs d’Aquino.