Format al Reus Deportiu, fou el gran dominador d’aquesta prova a Espanya entre els anys 1988 i 1994, i el seu rècord estatal de 44,96 s (1989) encara continuava vigent el 2011. Es proclamà campió estatal de 200 m (1988) i 400 m (1989, 1991-94) a l’aire lliure i en pista coberta (1989, 1991). Formà part de la selecció espanyola en trenta-una ocasions i disputà els Jocs Olímpics de Seül (1988) i els de Barcelona (1992), tres Campionats del Món (1987, 1991, 1993) i un d’Europa (1990) a l’aire lliure. Fou campió iberoamericà (1986) i aconseguí la medalla de plata als Jocs Mediterranis (1987) en la prova de 4 × 400 m. En pista coberta, obtingué dues medalles de bronze en els Campionats del Món (1989, 1991) i una d’or (1989) i una de bronze (1990) en els d’Europa en els 400 m. Retirat de la competició l’any 1997, treballà a la Reial Federació Espanyola d’Atletisme i, a partir del 2004, com a director d’activitats al Comitè Olímpic Espanyol, i fou cap de missió de les delegacions espanyoles als Jocs Olímpics de Pequín (2008) i als Jocs Olímpics d’Hivern de Torí (2006) i de Vancouver (2010).