Ingressà a la Companyia el 1816, a Madrid. Amb motiu de la dissolució de l’orde, el 1820, passà a Itàlia, on estudià. De nou a Madrid, s’ordenà de prevere el 1826 i fou nomenat ministre del col·legi de València, vicerector del d’Alcalá de Henares (1827) i rector del Colegio Imperial de Madrid (1829). Defensor de les tradicions romanes, les volgué implantar a Espanya; comptà primer amb el suport dels superiors locals fins que s’accentuà la divisió entre els jesuïtes, partidaris uns dels costums romans i d’una observància rigorosíssima, i els altres, dels costums locals. Per apaivagar les tensions fou cridat a Itàlia el 1833, on estigué 12 anys. Restaurada la Companyia a Espanya, hi tornà i fou enviat a Palma (Mallorca), on aviat topà amb les autoritats religioses i civils pels seus sermons. Publicà 17 opuscles d’espiritualitat en castellà i llatí, i en la seva obra Carta... a los superiores de España... sobre la vida del hermano Carlos López Alda, escolar... (1832, traduïda al llatí, francès i italià) projecta en aquesta figura la seva mentalitat. Deixà l’orde a Palma el 1835.