Ordenat sacerdot el 1882, fou rector de la parròquia de l’Arboç des del 1897, on dugué a terme la seva tasca pastoral fins que es retirà (1926) a Cardedeu i, finalment, a la seva ciutat natal. Impulsà millores a l’edifici de l’església; el 1902 feu construir la nova rectoria i impulsà una campanya per a la restauració de l’hospital de Sant Antoni Abat (inaugurada el 1911). Publicà el full parroquial Creu i Aixada. Feu importants recerques històriques a l’Arboç i altres indrets del Penedès, emprant arxius parroquials i civils, molts dels quals foren destruïts en esclatar la Guerra Civil de 1936-39, fet que dona a la seva obra Notes històriques de la parròquia i la vila de l’Arboç, publicada entre el 1922 i el 1927 com a fulletó en la revista Badalota, una vàlua excepcional per a la història d’aquella comarca. Nomenat fill adoptiu de l’Arboç (1922), per decisió pròpia fou enterrat al cementiri d’aquesta població.