Vida i obra
Advocat i doctor en filosofia i lletres, fou catedràtic de geografia històrica d’Espanya a la Universitat de Barcelona i publicà manuals relacionats amb aquesta matèria (El universo, 1877; Los planetas, 1878), altres obres per a l’ensenyament (Elocuencia y poesía castellana, 1875, molt reeditada), unes Consideraciones sobre la literatura popular catalana (1879), diversos estudis biogràfics (sobre Antoni de Capmany —Capmany: Apuntes crítico-biográficos, 1873—, Joan Cortada i Manuel Milà i Fontanals), una Reseña histórica de la Universidad Literaria de Barcelona (1881) i un notable article sobre l’estat del moviment de la Renaixença, a “Calendari català de l’any 1865” (1864).
Participà en els Jocs Florals de Barcelona (1863, 1866 i 1880) i en fou mantenidor el 1867, col·laborà en La Renaixença i en La Il·lustració Catalana, i publicà narracions, novel·les curtes i reculls de narracions (Confiança en Déu, 1863; La pubilla del mas de dalt, 1867; La vida en lo camp, 1867) i novel·les (Rosada d’estiu, 1886; La família del mas dels sàlzers, 1886), de caràcter costumista, expressió d’un ideari conservador, idealista i antipositivista encarnat en els valors religiosos, en els morals i en els de la tradició de la ruralia.
Publicà també unes pàgines evocadores de Barcelona des de 1820 a 1840 (1885) i el 1878 edità, acompanyada de comentaris crítics i literaris, la traducció catalana de la Divina Comèdia feta el 1429 per Andreu Febrer.
Partidari de l’ús del castellà per a la investigació, la seva participació en el moviment catalanista es limità al camp literari. Milità, sense ocupar, però, cap càrrec polític, en el partit conservador de Cánovas. Era germà de l'autor teatral Eduard Vidal i de Valenciano.
Bibliografia
- Cassany, E. (1992): El costumisme en la prosa catalana del segle XIX. Barcelona, Curial, p. 140-146 i 291-300.