Galápagos

archipiélago de Colón (es), islas Galápagos (es)

Galápagos L’arc de Darwin, situat prop de la illa homònima

© Cámara Provincial de Turismo de Galápagos

Arxipèlag i província de l’Equador, al Pacífic, a 1.000 km del país.

La capital és Puerto Baquerizo Moreno, que a mitjan primera dècada del segle XXI tenia uns 5.000 h, població inferior a la de Puerto Ayora (més de 10.000 h), el nucli més poblat. Consta de tretze illes (la principal és la Isabela), només quatre de les quals són habitades, i de disset illots, d’origen volcànic. El clima és temperat, a causa del corrent de Humboldt. La temperatura oscil·la entre els 20°C i els 30°C; té una estació seca i una d’humida. Manca de rius permanents. La pesca i, sobretot, el turisme, són els principals recursos econòmics.

La flora, i sobretot la fauna, hi tenen un gran interès, per tal com l’aïllament produí una gran quantitat d’endemismes (tortugues gegants, iguana marina, os marí, diverses espècies de pinsans, etc.), que foren remarcats per Charles Darwin en el seu viatge (1831-36) i li forniren dades fonamentals per a l’elaboració de la teoria de l’evolució.

Primer pla d’una iguana de les Galápagos

© Cámara Provincial de Turismo de Galápagos

Per aquesta singularitat biològica el 1934 el govern de l’Equador declarà la flora i la fauna de l’arxipèlag sota protecció, i el 1959 declarà Parc Nacional la pràctica totalitat del territori. El 1964 fou inaugurat el centre de recerca Charles Darwin Research Station. L’any 1978 la UNESCO l’inclogué en la llista de llocs de Patrimoni Natural i el 1986 el declarà Reserva de la Biosfera, que el 2001 passà a incloure també els 70.000 km2 de les aigües circumdants (declarats el 1986 reserva marina). Tot i aquestes nombroses figures de protecció, els incendis periòdics, les espècies al·lòctones introduïdes durant la colonització i el turisme massiu amenacen encara aquest patrimoni natural, i en 2007-2010 la UNESCO situà les Galàpagos com a espai natural amenaçat.