Baró de Solivella i cavaller de Sant Joan. El 1808 formava part de la guarnició de Barcelona i, com a tinent general més antic d’aquesta, fou obligat a acceptar el càrrec de capità general de Catalunya per les autoritats franceses, que havien destituït el comte d’Ezpeleta. Quan les autoritats franceses intentaren d’exigir-li un jurament de fidelitat a Josep I Bonaparte (abril del 1809), s’hi negà i dimití irrevocablement el càrrec. El 1821 fou capità general de Castella la Nova, però hagué de dimitir arran de l’assassinat del capellà Matías Vinuesa.